Arriba Sant Esteve i amb ell la recepta històrica dels canelons
Les dates de Nadal sempre són recordades per la reunió amb familiars i amics, les festes, les celebracions, però sobretot pels àpats. No podem pensar per Nadal i oblidar les enormes quantitats de menjar. De la mateixa manera, no podem pensar en Sant Esteve i oblidar els canelons.
Potser no ho sapigueu, però els canelons tenen origen a Catalunya. Moltes persones poden pensar que la recepta té origen, igual que la pasta i la pizza, a Itàlia, però la veritat és que són tan catalans com La Moreneta. Els segles de comerç i tracte entre Catalunya i Itàlia van provocar un intercanvi cultural i gastronòmic que va conduir aquesta meravella.
“Els canelons tenen origen a Catalunya”
Actualment s’ha posat de moda el terme de cuina d’aprofitament, la qual s’elaboren receptes sobre la base del menjar que ha sobrat els dies anteriors. La realitat és que això ja ha estat fet al llarg de la història. Els canelons, la sopa d’escudella o la coca de recapte són exemples que seguien aquesta línia. El cas dels canelons és especial, ja que té una part de recepta de recaptació d’aliments i una altra com a festivitat local.
Segons sembla era en aquestes dates quan se’ls acumulava major quantitat de carn i havien de gastar-la. Va sorgir com a “cuina d’aprofitament” per salvar la carn acumulada a les diferents cases, però el més curiós és que és una recepta festiva. Reunien tota la carn de vedella, porc i pollastre en una mateixa casa, la rostiven i, posteriorment, la barrejaven amb les verdures. Un cop tenien tot el farcit fet ho ajuntaven amb la pasta creant grans racions per a tots els membres de les cases. D’aquesta manera, s’ajuntaven per dinar i celebrar Sant Esteve.
“Els canelons, igual que la sopa d’escudella o la coca de recapte, són una recepta d’aprofitament”
Si us animeu amb la recepta recordeu que la gran diferència amb els canelons italians, se centra a no deixar la pasta al dente, sinó que s’ha de cuinar bé. A més, la carn utilitzada primer s’ha de rostir i després barrejar amb les verdures de sofregides abans de picar-se. Tradicionalment s’ha fet servir per aprofitar les sobres de Nadal.
